FINCA ECO IRIS

COM CULTIVEM?

Segells

             Hi ha diversos tipus de segells, per un costat estan els espanyols, que tenen una entitat en cada comunitat i el dibuix és el mateix excepte l'andalús té un disseny distint per destacar. I després estan els segells europeus, alemany, holandés i francés. El segell europeu només s'utilitza si apareix un altre que siga d'àmbit local. Tot segell queda estipulat en el CEE 2092/91.

             La gent no sap els que és un producte ecològic, per això és important els productes que estan avalats.

  

Tot el procés ecològic

 Procés de fabricació.

            La diversitat és molt important per al funcionament de l'ecosistema, perquè permet un aprofitament òptim dels diferents recursos que té a la seua disposició, com ara el sòl, l'aigua, l'espai o la llum. No obstant en els sistemes agraris es tendix a simplificar, mantenint les poques espècies objecte del cultiu.

            Hem de millorar la diversitat de la nostra finca per mitjà d'una combinació de les següents tècniques:

·         Rotacions: alternar plantes de diferents famílies durant els distints cicles.

·         Associacions: cultivar de forma simultània diverses espècies en la mateixa parcel·la.

·         Tanques: crear tanques vius, poden ser amb arbustos, arbres o, millor encara, amb ambdós.

Vegetació de marges: potenciar que la flora dels marges, ribassos, séquies, etc. siga abundant i variada.

Flora espontània: les herbes no sempre són perjudicials, en molts casos ens aporten nombrosos beneficis com la millora de la diversitat.

 

El sòl i la seua fertilitat

La base de la producció agrària és el sòl i en Agricultura Ecològica no hem de fixar-nos tant en quines necessitats té el cultiu com en quines necessitats té el nostre sòl, perquè un sòl fèrtil sempre dóna bones collites. Per a aconseguir-ho tenim tres tècniques bàsiques: fertilització, treball i cobertes.

            La fertilització no busca nodrir directament al cultiu sinó mantindre i millorar la fertilitat i estimular el conjunt sòl-planta. Per a això disposem de diferents tècniques:

·         Aportes de matèria orgànica, com a fem o compost, que subministren nutrients, milloren l'estructura del sòl, afavorixen el complex arcillo-húmico

·         Abonaments verds, açò és cultius destinats a ser soterrats com a abonament.

·         Aportes minerals, procedents de fonts naturals, com a roques mòltes.

·         Preparats vegetals a partir de maceracions de plantes o extractes d'algues.

·         Organismes vius capaços de desenvolupar diferents funcions com la descomposició de la matèria orgànica, fixar nitrogen o solubilitzar minerals.

            El treball permet millorar algunes característiques del sòl, però hem de parar atenció perquè pot produir també efectes indeseados. Especialment hem de procurar no alterar de forma brusca les condicions del sòl, com ocorre al voltejar els horitzons, airejar excessivament en profunditat o desfer els agregar del sòl. L'activitat biològica del sòl realitza un excel·lent treball, que hem de potenciar i orientar.

            Un sòl nu té un elevat risc de degradació i erosió, hem de mantindre-ho protegit bé amb el propi cultiu o bé amb cobertes. Quan és possible la millor coberta és la viva, formada per una praderia herbàcia. En els altres casos es pot realitzar amb palla, herba, compost, o i inclús pedres.

Plagues, malalties, què fem?

            Una planta ben desenvolupada, equilibrada, és poc susceptible a les plagues i malalties. En un ecosistema divers i sense alteracions externes brusques s'establixen equilibris naturals que impedixen l'expansió dels patògens. Estes són les bases de la sanitat vegetal en Agricultura Ecològica: la prevenció per mitjà de plantes i agre- ecosistemes equilibrats.

            Quan este equilibri falla, disposem de mesures per a controlar el problema, sempre tenint en compte que la solució definitiva és restaurar l'equilibri. Entre estes mesures es troba:

·         Lluita biològica: alliberament d'organismes útils, paràsits o predadors d'aquells que volem combatre.

·         Mitjans físics o mecànics, com el treball o la creació de barreres.

·         Trampes, en les que s'atrau als insectes per mitjà d'aliments o aromes característiques.

·         Extractes o preparats naturals tòxics per al patogen.

Ramaderia

            La Ramaderia Ecològica es basa en tres principis bàsics: l'alimentació dels animals amb productes procedents de l'Agricultura Ecològica, aportar als animals unes condicions de vida adequades i controlar les malalties per mitjà de la prevenció i amb productes naturals.

            Per això, s'exigixen uns espais mínims per a cada animal, de manera que puga moure's amb llibertat i desenvolupar un comportament el més paregut possible al natural.

            Quan l'agricultura i la ramaderia s'integren en un mateix sistema de producció es faciliten molts aspectes com la biodiversitat i l'aprofitament òptim dels recursos.

 

Característiques físiques i funcionals.

            Estos productes es cultiven i elaboren sense abonaments químics ni pesticides de síntesi i amb un ús limitat d'additius. En els productes alimentaris convencionals es permeten fins a 3.000 additius -conservants, colorants, estabilizantes, etcètera-, en els ecològics el màxim establit és de 36.

            A més, estan fabricats per empreses que treballen les seues terres segons els mètodes de producció de l'agricultura ecològica, evitant així la contaminació del medi ambient i afavorint la biodiversitat. Estos aliments, a més, no contenen organismes modificats genèticament ni estan irradiats.

            Així mateix, estan regulats per les normes de la Unió Europea, a través del reglament CEE 2092/91, i són controlats i certificats per organismes o autoritats públiques o privades autoritzades per la Unió. Algunes empreses, com és el cas de Carrefour, amb el seu marca de productes 'Eco', afig a eixos controls, algunes anàlisis pròpies per a garantir que el procés complix amb els requisits exigits per a tindre la denominació de 'ecològic'.

            Els productes ecològics han de tindre almenys un 75% d'ingredients provinents de l'agricultura ecològica, encara que, en alguns casos l'índex s'eleva fins al 95%. Estos articles comprenen una enorme varietat: olis, conserves vegetals, iogurts, formatges, café, galletes, confitures, espàrrecs, llegums, etcètera. En alguns establiments especialitzats en dietètica i mercats també és possible trobar productes frescos procedents de l'agricultura ecològica.

Paràmetres de qualitat

            En tot cas, es poden definir una sèrie de paràmetres de mesura de la qualitat de l'aliment i comparar, a partir d'ells, els aliments ecològics i convencionals.

            Qualitat intrínseca. És a dir, la qualitat de l'aliment deguda a les seues característiques internes. Este criteri es podria estudiar a partir de les consideracions següents:

            Qualitat nutricional. La capacitat dels aliments per a afavorir l'estat de salut en els consumidors. Encara que la creença generalitzada entre els consumidors d'aliments ecològics és que estos contribuïxen beneficiosament a la seua salut, no hi ha cap estudi científic que corrobore estes apreciacions. En tot cas, a causa de la complexitat de factors que intervindrien en l'obtenció de resultats, eixos estudis no poden ser abordats fàcilment.

            Contingut en vitamines i minerals. Les fruites i verdures ecològiques contenen més vitamines i minerals que les convencionals, bàsicament a causa del seu menor contingut en aigua.

            Absència de restes de pesticides de síntesi. És a causa de la prohibició en les normes de producció.

            Qualitat extrínseca. La qualitat deguda a la influència del sistema de producció en el seu entorn. Este criteri es podria estudiar basant-se en les consideracions següents:

            Generació d'ocupació. La producció ecològica consumix major mà d'obra que la producció convencional. Si eixe ocupació es genera a nivell local i en el medi rural, la influència positiva del mètode de producció és evident.

            Augment de la biodiversitat. És una producció que utilitza la biodiversitat natural com una ferramenta imprescindible en el maneig de les finques.

            Contaminació d'aigües i medi ambient. Disminuïx la contaminació d'aigües subterrànies i sòls per la utilització de fertilitzants orgànics de baixa solubilitat, sempre que s'utilitzen en quantitats adequades. A més, la no utilització de pesticides contribuïx a millorar la qualitat de l'aire que es respira.

            Pels aspectes assenyalats, es podria concloure sobre la major qualitat de l'aliment ecològic. En el cas que els consumidors decidisquen valorar com a criteri fonamental d'elecció d'aliments la seua presentació física (aspecte, color, brillantor o grandària, entre altres) és possible que l'aliment ecològic els resulte de qualitat inferior.

       És necessari recordar que eixe aspecte “impecable” d'algunes fruites i verdures convencionals es basa en la utilització de productes químics de síntesi que deixen residus en els aliments. Els aliments convencionals poden tindre millor aspecte, però no ens alimentem pels ulls, sinó pel contingut nutricional del que ingerim

    Cal esmentar la importància de conéixer els productes transgènics que es venen en la actualitat en el mercat. No sabem amb exactitut quins efectes produixen amb el temps la ingesta d'aquest tipus de productes. Si voleu consultar tot allò relacionat amb este tema feu click en el següent enllaç

http://cls.casa.colostate.edu/CultivosTransgenicos/sp_current.html