|
Tenen
entre 6 i 8 anys i estan DESCOBRINT
EL MÓN
- Entre
tots els xiquets que hi ha en castors formen una COLÒNIA.
- La
Colònia està organitzada en petits grups de 6 xiquets i xiquetes,
que són els ESCAMOTS. En ells, els castors s’organitzen per
a realitzar les diferents activitats.
- La
LLEI DEL CASTOR resumeix l’esperit de la Colònia:
EL
CASTOR S’ESFORÁ PER SER:
Ø
HÀBIL
Ø
TREBALLADOR
Ø
ENDREÇAT
Ø
AMIC DE LA
NATURA I DE TOTHOM
Ø
AMIC DE JESÚS
-
La
PROMESA és el moment on el xiquet i la xiqueta s’integren
definitivament en la Colònia, i davant ella es comprometen a
participar –hi, a ser bons castors i a ajudar a tots els companys i
companyes.
-
Els
castors són molt actius i els encanta construir preses al riu. La PRESA
és el marc simbòlic on es desenvolupen les diferents activitats,
jocs, danses, tallers, excursions...
En
la presa aprenen l’escoltisme per a la seua edat, com fan la resta de
les branques. És la mateixa colònia la que proposa, prepara i realitza
les preses. Cada tres o quatre setmanes trien una presa diferent. La presa
es converteix en una gran aventura per a ells: construir una màquina del
temps, disfressar-se de romans, pintar un mural gegant amb pintura de dits,
jugar al màgic d’Os, visitar un aquari, fer una guerra d’aigua, anar
a un campament...
Els
castors, individualment i en escamots, tenen una participació activa dins
de cada una de les preses: ells les trien i tenen una tasca assignada en
cadascuna de elles, així tots troben el seu lloc i són els protagonistes
de les activitats.
- El
CONSELL NOCTURN és el lloc on es reuneixen tots i totes els
castors , amb Kalú, el mussol savi, i decideixen quina presa
realitzaran, així com l’avaluació de la mateixa, entre altres
coses.
- La
progressió personal de cada castor és molt important i en aquesta
branca es treballa a partir de les REVOLTES i les DENTADES.
Els castors han de recórrer les cinc revoltes que hi ha al riu, que
prenen el nom d’animals del bosc i estan relacionades amb les cinc
dimensions de desenvolupament que l’escoltisme vol potenciar en els
xiquets.
Per
travessar les revoltes, els castors trien la dentada que volen fer i així
es converteixen, per uns moments, en infermers, mags, cantants... La
progressió sempre es duu a terme tenint en compte les necessitats de cada
xiquet i, com no, el component lúdic de les activitats que realitza.
|
DIMENSIÓ
DE DESENVOLUPAMENT
|
REVOLTES
|
POSSIBLES
DENTADES PER A TRIAR
|
|
Relació amb u mateix
|
BRAU
(la
formiga)
|
Cercador,
costructor, branquer, comprador...
|
|
Relació amb els altres
|
REBRU
(l’ós)
|
Granger,
llaurador, actor, contacontes...
|
|
Relació amb el cos
|
RAS
(el
gat)
|
Trapecista,
infermer, corredor, veterinari...
|
|
Relació amb el món
|
SALKI
(el
teuladí)
|
Dibuixant,
mariner, decorador, inventor...
|
|
Relació amb Déu
|
GRAN
GERMÀ
(el
riu)
|
Músic,
lector, cantant, savi, pregoner...
|
- Cada castor pot realitzar
una dentada en cada presa, i si traves amb èxit les cinc revoltes
aconseguirà LES DENTS DEL CASTOR. No és una
medalla, és el signe de la progressió del xiquet en la colònia. De
totes formes, allò important no és que el xiquet aconseguesca les
dents del castor o que faça moltes dentades, sinó que progresse en
relació a les seues necessitats.
|