1. Puntuació:
Una partida de pilota, pel que fa a la seua puntuació, és dividida en un nombre, indeterminat o no, de parts anomenades jocs o tantos.
Dins de cadascun d'aquests jocs hi haurà una puntuació parcial. L'equip que aconseguesca un joc assolirà també uns tantos, uns punts de cara a la puntuació general de la partida. El tanteig dins d'un joc està constituït per quatre punts: Quinze, Trenta, Val o Quaranta i Joc o Tantos.
Tanmateix caldrà tindre present que, per a guanyar un joc, caldrà tindre dos quinzes d'avantatge sobre l'adversari. Així el màxim que pot fer l'equip contrari del que guanya el joc és arribar a trenta. Si això no es produeix, el joc s'allarga fins que un dels dos equips adquiresca un avantatge de dos quinzes sobre l'altre.
Per últim, cal dir que, a qualsevol de les modalitats, s'anomena quinze el transcurs d'una pilotada i el fet de guanyar-la. A més hem de tindre sempre present que, en aquesta puntuació, sempre l'equip que s'anomena primer és el que acaba de guanyar un quinze, no el que va per davant en la puntuació.
2. Equips i jugadors
Una partida de pilota sempre es juga entre dos equips, ara bé el nombre dels jugadors de cada equip varia fonamentalment segons la modalitat practicada.
Al trinquet, jugant a l'alt amb escala i corda, la partida estàndard està formada per dos equips de tres jugadors, encara que de vegades es juguen partides amb equips de diferent nombre de jugadors: dos contra dos, dos contra tres, enfrontaments individuals, etc.
Els equips reben el nom de rojos o blaus segons el color de la faixa que porten. L'equip que d'antuvi és considerat superior o amb una major experiència durà la faixa roja, mentre que l'altre durà la blava. De la mateixa manera, sempre que jugue una parella contra un trio, la parella durà la faixa roja ja que per algun motiu és capaç de donar-li a l'altre equip un tercer jugador.
Els jugadors de pilota reben noms diferents que expressen la seua posició en el terreny de joc dins del seu equip. Aquests noms són: Resto, Mitger i Punter.
-Resto
|
|
El resto també rep
altres noms com escaleter, puix és ell qui juga les pilotes caigudes
d'escala. Aquest jugador és el que, normalment, porta el pes de la partida. |
|
|
En el desenvolupament
d'una partida la primera tasca del resto és fer el dau. Aquest jugador ha de
dominar tots els secrets de les diferents maneres de pegar a la pilota, però
sobretot el rebot, és a dir, els colps efectuats després de pegar la pilota
a les parets frontals. El colp menys utilitzat és la volea, a causa de la
gran distància a què es troba l'altre equip, motiu que provoca que la pilota
hi arribe moltes vegades ja després d'un primer bot. |
|
|
En tractar-se del jugador que més enrere juga de tots tres que formen l'equip, ha d'ésser una persona, fonamentalment, de gran força física, sense oblidar per això l'habilitat de saber buscar l'errada del contrari i castigar-lo en aquell punt on siga més fluix.
|
-Mitger
|
|
El mitger és el
jugador que juga inmediatament davant del resto. Aquest jugador té, a
diferència de l'anterior, el seu colp important en la volea. |
|
|
És un jugador que no
necessita tanta força com l'anterior, però si ha de tindre una major
rapidesa i capacitat de reflexos per tal de pegar a la pilota per dalt,
parant-la i rematant els quinzes, que bé ell mateix o el seu resto han
preparat, llançant les pilotes a la galeria o al palquet. |
|
|
A causa de la seua missió fonamental de parar pilotes impedint que aquestes apleguen al resto, la major part d'elles amb molta potència a volea, és el més propens a desmancar-se, és a dir, a lesionar-se el braç.
|
-Punter
|
|
El punter és el
jugador que està situat més avant dels tres. Les missions d'aquest són fer
la punta i ferir, és a dir, defendre els blaus o lloses del trinquet més
pròxims a la corda i posar la pilota en joc cada quinze. En aquest cas
s'anomenarà feridor. |
|
|
La qualitat fonamental del punter ha d'ésser l'habilitat. En aquest jugador no importa tant la força com la destresa per a col·locar les pilotes als amagatalls on no puguen aplegar els contraris. |
4. Traure i ferir
Dues són les maneres amb les quals es podrà posar una pilota en joc en cada quinze a les diferents modalitats conegudes: traent o ferint. Entre traure i ferir existeixen importants diferències. Bàsicament el traure és una jugada de força, mentre que el ferir és una jugada d'habilitat.
El traure es practica a les modalitats de llargues i raspall, mentres que es fereix a galotxa, perxa i en la modalitat de trinquet per dalt corda.
En traure el jugador ha de colpejar la pilota, en ferir no. En aquesta darrera manera el jugador llança la pilota, no la colpeja. Només a la modalitat de trinquet per dalt corda es colpejada la pilota en lloc de llançar-la, però això es fa de manera suau, i no intentant d'imprimir-li força a la pilota, com al traure, sinó col·locació.
Feta aquesta diferenciació inicial entre traure i ferir, passem a continuació a fer una descripció de les diferents maneres de traure i de la ferida.
- Traure de banca
El traure de banca és un dels més antics, encara que actualment és una modalitat oblidada. Es feia servir una banqueta, que era una tauleta amb tres potes, que tenia un cert desnivell envers el jugador per afavorir el bot.
El jugador venia corrent, hi picava la pilota i aprofitava el bot per avançar uns metres. Després de botar la pilota en la banqueta, el jugador solia colpejar-la com volgués, amb qualsevol dels colps que poden utilitzar-se en la pilota valenciana.
-Traure a contramà
Aquest traure, no utilitzat en l'actualitat, era un dels més difícils d'executar. Consistia en el fet que el jugador que treia havia de picar la pilota en la paret de la seua esquerra, de tal manera que, en eixir, ell pogués pegar-li.
En aquesta manera de traure la pilota es colpejava a l'aire, és a dir, abans que la pilota botés en terra després de picar en la paret. Així, el jugador colpejava la pilota gairebé sempre amb la mà dreta.
-Traure a bracet
Aquest traure, que tampoc s'utilitza en l'actualitat, era juntament amb el traure a contramà, un dels més difícils d'executar.
En aquesta manera de traure, la pilota des de la mà es feia córrer per tot el braç fins que arribava a l'avantbraç i allí, amb el bíceps, se li colpejava per tal d'elevar-la i pegar-li amb la mateixa mà quan caiguera, ja fora de palma o, sobretot, de bragueta.
-Traure de maneta
Aquesta és també una manera de traure en la qual la pilota és colpejada abans que bote en terra. La pilota s'agafa amb una mà, normalment l'esquerra, i el jugador se la passa a l'aire envers l'altra part, la dreta, i quan ja la pilota vaja descendent se li colpeja amb la mà dreta, fonamentalment, de bragueta.
Passant-se-la es poden guanyar uns quants metres, avançant uns passos des que es llança la pilota amb una mà fins que és colpejada amb l'altra.
-Traure de bot
En aquesta modalitat de traure, la pilota serà picada en terra des d'un lloc determinat i abans que no pegue el segon bot serà colpejada.
El jugador intenta de fer un bot llarg i així guanyar el major tros de terreny possible. L'única cosa que s'exigeix en tals casos és que la pilota es bote a un punt determinat, posteriorment el jugador pot aprofitar-se dels avanços de la pilota.
-La ferida
Com ja hem comentat abans, ferir és una jugada d'habilitat. En ferir el jugador no colpeja la pilota, sinó que la llança intentant de col·locar-la dins d'uns reduïts límits, i de vegades tenint de passar-la també per dalt d'alguna altura, com és el cas de les modalitats de galotxa i perxa.
Com a excepció, anomenarem la modalitat de trinquet per dalt corda, on la pilota és colpejada en lloc d'ésser llançada, però això es fa de manera suau, i no intentant d'imprimir-li força a la pilota, com al traure, sinó col·locació.
5. Camps de joc
Existeixen diferents tipus de camp de joc per a la Pilota Valenciana: El Trinquet, La Galotxeta, El Frontó, El Carrer Natural i El Carrer Artificial.
|
|
-El Trinquet és un lloc tancat, de forma rectangular i de mides variables, d'entre 7,58 - 9,90 metres d'amplària per 56 - 58 metres de llarg, que té com a parts fonamentals les parets que el tanquen (anomenades muralles i frontons), les galeries (situades en la part superior dels frontons), l'escala (adosada a la muralla de l'esquerra del "dau"), la corda, el dau i la llotgeta. |
|
|
-La
Galotxeta és un edifici rectangular tancat, on es practica la modalitat
anomenada "Galotxetes de Monòver", que només es practica al poble de
Monòver, d'ahí el seu nom, de 20 metres de llargària per 3,5 metres de
amplària, que no té escala lateral com el trinquet, però sí corda central.
La seua principal característica son els caixons que es troben en els quatre
angles que formen les muralles laterals amb els frontons. |
|
|
-El Frontó és un
edifici de planta rectangular, d'uns 25 metres de llarg per 10 d'ample, on
es practica el joc de paret. Consta d'una paret frontal, anomenada també
frontó, contra la que es colpeja la pilota sempre per damunt de la xapa de
falta situada a 1 metre d'altura, altra paret lateral situada a l'esquerra
dels jugadors i altra situada darrer d'ells mateixos, on pot rebotar la
pilota. Existeix també una línia, situada a la part dreta dels jugadors, que
delimita el terreny de joc i dues línies, paral·leles al frontó, que
delimiten la zona on ha de ficar-se la pilota al realitzar el traure. |
|
|
-El Carrer Natural, com indica el seu nom, és qualsevol carrer en el que tradicionalment s'ha jugat a alguna modalitat de joc, i per tant no té dimensions ni forma obligatoris, excepte l'obligació de complir amb els requisits mínims que exigeix el reglament específic de la modalitat per a la pràctica correcta del joc. -El Carrer Artificial és una construcció que simula les característiques d'un carrer real. Ha segut necessària la construcció de carrers artificials ja que, en la majoria de les poblacions, és molt difícil utilitzar els carrers reals per a la pràctica de la Pilota degut a les condicions urbanístiques actuals i a les queixes dels veïns. |