Coneixem el poble
Anem a conèixer una mica més de Penàguila, on es troba, les seves festes i costums més populars
SITUACIÓ
Penàguila es troba a 16 Km. d’Alcoi, 62 d’Alacant i 112 de València. Està situada al peu de la Serra Aitana. La població té una altitud de 685 metres. És un dels pobles més antics de la província. Hi ha un refrany que diu: "Antigament només existien tres pobles: Llecla, Motfort i Penàguila". La nota caracterítica de Penàguila és l'aigua; com denota la Font Major amb els seus 29 canelles, situada en el Barranc del Riuet.
Costums i festes:
Els veïns de Penàguila, si per alguna cosa ens caracteritzem és per l’entusiasme i gust amb el que fan festes. A poc que t’encantes, estem de festa.
Tenim, una banda que és la Societat Musical, que és una part representativa de veïns. Per a nosaltres fer festa significa musica al carrer, la taula ben parada i una conversa amb els amics i familiars. Tenim 2 festes importants: Festes majors i festes jovens, encara que també celebrem altres dies festius.
Festes majors
Dedicades a la Mare de Déu del Patrocini. Es celebren el quart diumenge d’agost i el dilluns, dimarts i dimecres següents. Estan precedides per una huità. Per tant, per a entendre-les, s’ha de diferenciar entre festa i huità. La huità son 8 dies de festa per la nit amb fogeres enceses al mig de la plaça per torrar la típica "panoxa". Cada dia oraganitza la festa un grup d'amics o families i porten els "cohets borratxos" que cregen convenient o que pugen. A més aquestos dies hi ha resopó, concert per part de la música, ball de disfresses, teatre de Carites i moltes més activitats que si voleu viure-les de primera má haureu de vindre a Penàguila.
La festa: el primer dia es fa una cavalacada de moros i cristians (per la vesprada); el segon es fa missa (a migdia) i processó de la Mare de Déu (per la nit); el tercer dia, i preparat pels festers i la confraria, colles i famílies fan paelles i se les mengen a les 15 hores en el carrer més ample del poble en una animada reunió de veïns, visitants i amics que ben bé pot reunir 800 personesDesprés de disfrutar de les paelles es baña a tot el poble amb una mangera. El quart dia es fa un sopar de cabasset a les places del poble. Durant els dies de festa, cada nit actua un conjunt musical o es fa un espectacle.
Festes dels joves
Dedicades a Sant Roc i la Immaculada Concepció. Es fan el primer cap de setmana d’agost. El divendres (a les 10 de la nit) es fa una romeria a l’ermita de Sant Roc i es baixa el sant; el personal participa portant farolets. El dissabte es fa la festa del sant, el diumenge la de la Immaculada i per la vesprada la processó. El dilluns per la vesprada fan cucanyes o jocs tradicionals per a xiquets. Per les nits, des de divendres hi ha conjunts musicals.
Els festers són els joves del poble (els xics els de sant Roc i les xiques les de la Immaculada) que es presenten voluntàriament per colles i s’encarreguen de traure diners i organitzar les festes.
Altres festes i costums
Sant Antoni Abad: 17 de gener. És costum torrar llonganisses i botifarres a l’hora de benerar (prompte, perquè es fa de nit a les 6.).
Sant Blai: 3 de febrer. Es fan, es beneeixen (qui vol) i es mengen pastes que es diu que eviten mals de gola.
Sant Josep: 19 de març. És costum reunir-se amics per a menjar bunyols.
Pasqua de Resurrecció. És costum, sobretot els xiquets, menjar-se la mona els dies de Pasqua i fer-ho en Santos. El diumenge de Resurrecció també és costum que colles d’amics facen una excursió a algun paratge de la vora del poble per menjar-se la mona.
Sants de la Pedra: últim diumenge de juliol. Els “santets” de la pedra, Abdom i Senent, són els patrons del poble, i d’ells es diu que lliuren de les pedregades. La seua festa es celebra amb passacarrers, missa i processó, i no pot faltar l’actuació d’un conjunt musical a la nit.
Mare de Déu del Patrocini: segon diumenge de novembre. Malgrat celebrar-se la festa en agost, el dia indicat que és pròxim al dia de la festa canònica, es fa una aurora, després de la qual les dones anomenades Patrocini conviden a xocolata. La banda, evidentment, acompanya a tot el poble fen un pasacarrer.
El anomenat "portalet".
El castell de Penàguila
La creu del Castell