CONTES

El ratolí i el lleó

Un dia, dos ratolins estaven jugant alegrement. Allà mateix a l'ombra d'un arbre, hi havia un lleó intentant fer la migdiada, però els ratolins eren tant escandalosos que no s'aconseguia adormir.En un dels seus jocs els ratolins van passar per damunt del lleó. El lleó, enfadat ja pel fet de no poder dormir, es va enutjar encara més per aquella manca de respecte que li mostraven els ratolins. I aixecant-se de sobte va aconseguir encerclar-ne un mentre l'altre fugia espaordit. El lleó va agafar al ratolí que havia atrapat i , per sorpresa seva, el ratolí li va parlar:

- Lleó, si em perdones la vida, 

et serviré sempre que necessitis la meva ajuda.

El lleó primer es va quedar perplex, 

però ràpidament va esclatar a riure!

- Tu! un petit i minúscul ratolí oferint-me ajuda

I de tanta gràcia que el va fer, el va deixar anar.Quan ja havia passat força temps, el mateix lleó anava despistat per la selva quan va caure en un parany posat per un caçador. Va quedar penjat d'un arbre en una xarxa i, per molt que ho intentava no podia escapar i cada vegada rugia més fort de ràbia, tant, que tota la selva tremolava.El ratolí va sentir els rugits i ràpidament va acudir on era el lleó per a complir la seva promesa. El rei de la selva seguia desconfiant d'un petit ratolí. Però el ratolí, ràpidament, es va enfilar fins on era el lleó i va començar a rossegar la xarxa. I va rossegar i rossegar fins que la xarxa es va trencar i va alliberar el lleó.I el lleó va donar les gràcies al ratolí, que a més estava molt satisfet per haver-li estat útil i haver pogut ajudar al lleó malgrat la poca confiança que tenia en ell el rei de la selva.

Fi

La ventafocs

Hi havia una vegada una jove molt bella que no tenia pares, sinó una madrastra, una vídua impertinent que tenia dues filles molt lletges i que temps enrera s'havia casat amb el seu pobre i vell pare. Des de que el seu pobre pare havia mort el tracte que li donaven la madrastra i les seves germanastres era terrible. Era ella la que feia tots els treballs més durs de la casa, i com que els seus vestits estaven sempre tant tacats de cendra, ja l'anomenaven la Ventafocs. Un dia, el Rei d'aquell país va anunciar que faria una gran festa a la que invitava a totes les joves solteres del reialme per fer que el seu fill el Príncep conegués a totes les joves.

-Tu, Ventafocs, no hi aniràs - va dir la madrastra - Et quedaràs a casa fregant el terra i preparant el sopar per a quan les meves filles i jo tornem.

Va arribar el dia del ball i la Ventafocs, molt trista, va veure marxar les seves germanes, totes ben mudades, cap al Palau Reial. Quan es va trobar sola a la cuina no va poder reprimir els seus plors.

- Per que seré tant desgraciada? - va exclamar. 

De sobte, va aparèixer la seva Fada Madrina.- No et preocupis - va exclamar la Fada - Tu també podràs anar al ball, però amb una condició, que quan el rellotge de palau toqui les dotze campanades, hauràs de tornar sens falta. I tocant-la amb la seva vareta màgica, va transformar el vestit ple de cendra en un meravellós vestit de festa amb unes precioses sabates de cristall. Un altre toc i va convertir una carbassa en la carrossa més magnifica de tot el reialme, i amb un últim toc, tres ratolins van quedar convertits en els dos cavalls més bonics del regne i el xofer del carruatge. L'arribada de Ventafocs al Palau va causar admiració entre tots els convidats. En entrar a la sala de ball, el Príncep va quedar tant pres de la seva bellesa que va ballar amb ella tota la nit deixant de banda la resta de convidades. Les seves germanastres no la van reconèixer i es preguntaven qui seria aquella jove tant formosa que havia enamorat el fill del rei. 

Enmig de tanta felicitat, la Ventafocs va sentir com el rellotge de palau començava a tocar les dotze campanades de mitjanit.

- Oh Déu meu! Haig d'anar-me'n! - va exclamar -

I com una exhalació va creuar el saló i va baixar rapidament l'escalinata del palau, tot perdent en la seva fugida una de les sabates de cristall, el Príncep que va intentar perseguir-la, va recollir la sabata totalment enamorat.Per a poder trobar aquella bella jove misteriosa, el Rei i el Príncep van idear un pla. El jove príncep es casaria amb aquella que pogués calçar-se la preciosa sabata perduda. Va enviar els seus missatgers a recórrer tot el Regne. Les donzelles de tot el regne se l'emprovaven en va doncs no n'hi havia cap ni una a qui li anés bé la sabateta de cristall. Els missatgers reials van arribar a casa de la Ventafocs, i les seves germanes bé que van intentar-ho però de cap de les maneres van poder posar-se la sabata perduda.Finalment i contra la voluntat de la seva madrastra, la Ventafocs es va emprovar la sabata i tots els presents van veure amb gran sorpresa que la sabata li encaixava al peu de manera perfecta. I així fou com el Príncep es va casar amb la jove Ventafocs i van viure molt feliços.

Webs interesants:

una mar de contes

una mà de contes

racó de contes

ENDEVINALLES

ENDEVINADES SOBRE ANIMALS PETITS
  
Volo com un ocell,
xuclo com un vampir,
pico com un mosquit
i si ho faig he de morir.
 
(L'abella)


 
 
 
Em passo la vida teixint
i amb la tela que teixeixo
caço mosques i mosquits.
 
(L'aranya)


 
 
 
És petit com una nou,
porta banyes i no és bou,
no té peus, però es mou.
 
(El cargol)

ENDEVINALLES SOBRE EL COS

Quin és l'animal que:

primer camina amb quatre cames,

després amb dues

i finalment amb tres?

(La persona)

Tu en portes, te'ls toques,

te'ls saps arreglar,

però encara que ho volguessis

mai no els podries comptar.

(Els cabells)

Si em vols cercar un moment

veuràs que la lluna en té;

tota moneda també,

del segell ja no diguem

i la persona igualment.

(La cara)

  
Una senyora

molt ensenyorada,

que sempre va en cotxe

però sempre va mullada.

(La llengua)

Ells i elles barrejats

estan a dintre tancats;

el qui arriba a entrar

el fan anar d'aquí enllà

i a mossegades l'acaben de destrossar.

(Les dents i els queixals)

ENDEVINALLES SOBRE ELS TRANSPORTS 

Mirant de dalt sembla una creu,
de costat unes ulleres;
serveix per anar corrents...
si no et trenques les costelles.

(La bicicleta)

Dius que sóc net? Potser sí:
el que sé és que faig patir.
Sóc gran amic dels infants
i no faig gaire goig als petits.

(El patinet)

és llarg com un budell
i arriba a les portes del rei.

(La carretera)

Rodó i no és cap botó;
ple de vent i no és pilota;
però si corre molt
veuràs tu com també bota.

(El Pneumàtic)

Un a la dreta i l'altre a l'esquerra,
agafats de les mans
fan camí com bons germans.
Així hores i hores van creuant
plans muntanyes i barrancs.
Però com si nugats a jou anaren,
mai no s'ajunten,
però tampoc no es separen.

(Les vies del tren)

 

Fa soroll, gasta fums,
xiula com un condemnat,
i tan bon punt ha arribat
se'n torna terres amunt.

(El tren)

El meu camí és de ferro,
xiulo per avançar,
i entre poble i poble
mai no em deixen parar.

(El tren)

No tinc ulls
però puc mirar.
No tinc peus,
però sé córrer i caminar.
Pujo, baixo, em puc parar.
Dintre meu tu pots entrar.
On tu vulguis puc anar,
sempre que em donis menjar.

(El cotxe)

Si l'equilibri saps aguantar
amb mi podràs avançar.
El meu petar ens delata,
però si no ho fes
hauries de gastar la sabata.

(La moto)

 

Va pel cel,
té ales
i no és cap ocell.

(L'avió)

CANÇONS


L'ELEFANT


Mireu allà dalt, en sostrre que hi ha,
és un gros animal, que en bicicleta va,
és un elefant, peò què vos penseu,
té una cua al darrera, i una trompa al davant



MON PARE NO TÉ NAS:



Mon pare no té nas,
mon pare no té nas,
 ma mare es xata,
i un germanet que tinc,
i un germanet que tinc,
el nas li falta.



LA MESTRESSA SE’N VA AL MERCAT

La mestressa se’n va al mercat,
el mercat és el dilluns,
el dilluns es compra lluç (tornada)
el mercat és el dimarts,
el dimarts es compra naps,
el mercat és el dimecres,
el dimecres es compra faves tendres,
el mercat és el dijous,
el dijous es compra anous,
el mercat és el divendres,
el divendres es compra nyesples,
el mercat és el dissabte,
el dissabte tot m’ho gaste,
el diumenge és el mercat,
el diumenge tot m’ho menge.


JOAN PETIT
El Joan petit quan balla, balla, balla, balla, el joan petit quan balla, balla amb el dit, amb el dit, dit dit, ara balla el joan petit... el joan petit quan balla, balla, balla, balla, el joan petit quan balla, balla amb la mà, amb la mà, mà mà, amb el dit, dit, dit, ara balla el joan petit...el joan petit quan balla, balla amb el braç, amb el braç, braç, braç, amb la mà, mà, mà, amb el dit, dit, dit, ara balla el joan petit... el joan petit quan barra, balla, balla, balla, el joan petit quan balla, balla amb el colze, amb el colze, colze, colze, alm el braç, braç, braç, amb la mà, mà, mà, amb el dit, dit, dit, ara balla en joan petit...el joan petit quan balla, balla, balla, balla, el joan petit quan balla, balla amb el muscle, amb el muscle, muscle,muscle, amb el colze, colze, colze, amb el braç, braç, braç, amb la mà, mà, mà, amb el dit, dit dit, ara balla en oan petit... el joan petit quan balla, balla, balla, balla, el joan petit quan balla, balla amb el peu, amb el peu,peu, peu, amb el muscle, muscle, muscle, amb el colze, colze colze, amb el braç, braç, braç, amb la mà, mà mà, amb el dit, dit, dit, ara balla en joan petit.... (se le puede añadadir todas las partes del cuerpo que queramos. Con esta canción se puede trabajar las partes del cuerpo y la memoria, por ejemplo).