ELS ANOMENATS SORDS - OIENTS

    Fins a no fa molt de temps quan naixia un xiquet, no li feien proves de nivell auditiu. Pel que fa als pares, s’adonaven que el seu fill era sord quan havien passat uns quants mesos. Fins i tot, hi havia gent que al nàixer eren oïdors però es van quedar sords per una sèrie de motius.

    Pel que fa a l'esser humà, moltes vegades no sabien com afrontar que son fill/a no eran com la resta dels humans. Així doncs, podia suposar un trauma per als pares perquè s’enfrontaven a un món totalment desconegut per a ells. A més, arriba el moment que han de fer-se la idea que ell/ella mai escoltaria un so, que hauria un canvi dràstic quant el sistema de comunicació i de vida molt diferent al que estaven acostumats. De manera que  moltes vegades les famílies necessitaven l'ajuda d'un psicòleg per a superar-ho.

    Avui, per sort, les coses han canviat. Només nàixer fan proves auditives als nounats. Passat un dia les tornen a repetir. Després el pediatra repeteix la prova als tres mesos, als sis mesos i als nou mesos. Si tots els resultats han eixit bé es descartarà cap inici de pèrdua auditiva. Però si en una de les proves s’adonen de qualsevol cosa, el vigilaran de prop.  La  detecció temprana no suposa que els pares no pateixen les mateixes situacions que abans. La sort  és que vui  els informen  bé  de  totes les possibilitats  i  també existeixen moltes associacions  de  persones sordes on poden  buscar  ajuda.  Així  doncs, quan es detecta que un xiquet pateix cap tipus de sordera total o parcial, els pares poden triar per al seu fill entre la llengua de signes o una Implantació Coclear.

Implante Coclear

    Quant a les persones que han estat implantades, una vegada es fan grans i tenen la capacitat d’entendre qui són, s’anomenen a ells mateixos sords–oients, encara que la realitat no és eixa. Estan considerats com a sords amb IC.

    Per altra banda, si la implantació és fa quan una persona és adulta, cal passar per una sèrie d’entrenaments auditius. Aquests es basaran a enviar ones al cervell. Aquestes ones, primerament seran  molt fluixes i aniran augmentant a poc a poc. Això es fa per a acostumar el cervell i la persona als sons.  D’eixa manera anirà acostumant-se a un món on tot té so.

     Finalment, cal dir que la IC no és aconsellable per als més adults. En general, després de diversos intents l’han rebutjat perquè és un món al que no estan acostumats. És a dir, són tants sons que no els suporten, ja que la seua vida sempre ha sigut en silenci i es tornarien bojos.