L'antic aficionat espanyol ha criat coloms, tractant d'aconseguir que estos animals posseïsquen unes figures anatòmiques determinades, caràcters morfològics distints en cada varietat, coloracions de plomes vistoses, aconseguir que els animals adopten determinades figures o postures durant els seus vols i que posseïsquen els caràcters de: garbo, gràcia i arrogància. També ha cuidat el colombaire espanyol que els seus coloms conserven els instints de seducció, persecució i conservació que posseïxen els coloms espanyols des dels seus orígens i que les fa diferents de les de la resta del món.

Si ens remuntem al segle VIII, començarem a entendre la peculiar forma d'interpretar la columbicultura a Espanya.

Els àrabs durant la invasió d'Espanya, van introduir algunes races de coloms que es van encreuar amb les autòctones d'aquella època, donant origen pel cruzamiento a altres noves varietats que amb el temps s'han convertit en noves races de les quals algunes han arribat fins als nostres dies i altres han desaparegut.

Els àrabs són grans amants de la pràctica de la falconeria, i el joc o diversió amb els coloms és una varietat d'este esport que ells van practicar durant els huit segles de permanència en el nostre país. Valent-se dels dots de seducció i conquista dels coloms, les empraven per a la caça o el rapte d'altres coloms; esta forma de practicar l'afició ha arribat fins als nostres dies i esta és la conseqüència del per què la colom espanyola és coneguda com a colom lladre.

On més arrelada està l'afició és precisament en els llocs on major influència i transcendència van tindre els àrabs.

Comptem amb alguns escrits i documents que en certa manera quelcom ens diuen de la nostra colombicultura del passat. Considere interessant que estos siguen coneguts per tots nosaltres i el que en ells es diu dels nostres coloms. Seguint un poc l'orde cronològic, el testimoni més antic que fins a la data hem trobat és el de Ben-Wafid (1008-1075). Metge i botànic. Va escriure el Tractat d'Agricultura i en este dedica un capítol a la cria dels coloms. El titula "De criar coloms i de medicaries". Este és el primer llibre que ens dóna una descripció detallada del que una bona colom havia de mostrar físicament i de les seues actituds per al vol, sistema de cria, etc.

Descriu diverses races que existien en eixa data i portem ací la descripció de què ell anomena "L'Alharaca", raça esta que per al meu és l'avantpassat del nostre Rafeño.

Alharaca significa: temperamental, bulliciós, moviment (qualitats estes que ha heretat nostra coloma).

Ben-Wafid ens descriu la colom Alharaca dient: 'Es distingix per la figura en què tinga el bescoll bé infiesto i el cap redona i no molt gran ni molt xicoteta i en els nassos amples i el bec curt més que no siga prim i el pit ample i ple i en els muscles alts i el coll llarg i les ales encollides i les plomes de les ales llargues mes no massa, que tinguen les potes curtes i els ulls encesos. Que es moguen molt, que quan volen vessa el bescoll i que no es barallen".

En el llibre de Levi-Provencal El tractat de lbn Abdund se'ns parla de la Sevilla de començaments del segle XII. En este llibre figuren unes normes dirigides als distints gremis i comerciants de la ciutat perquè siguen tingudes en compte i respectat per al bàs funcionament en el treball i en el comerç.

En la norma 141 diu: Prohibisca's en absolut la venda de coloms Lladres, que no empren més que la gent amiga de l'alié i sense religió. Si d'algun tractant se sap que és trapella i no obra com deu, tire-se-li del soc per lladre, vaig vigilar-se-li i no s'empre". Esta norma ens demostra que ja en el segle XII existien aficionats que aprofitaven els dots de seducció i conquista dels coloms per a utilitzar-les en la caça i captura d'altres.

Altamira Raventós, doctor en ciències naturals, en el seu llibre La Joia Columbòfila, publicat en 1924, ens diu: "Fa alguns anys vaig conéixer a Xàtiva a l'advocat Miguel Albalat, que posseïa un manuscrit que va pertànyer a un possible franciscà el qual a més de la colom papuda que va cultivar durant més de quaranta anys, hi havia extensament de les missatgeres valencianes: Engany i Blau de l'estrela. Pot dir-se que en tal manuscrit principia la història de les varietats mencionades. El susdit franciscà autor d'este important manuscrit s'anomenava Antonio Llaudis, qui va cultivar, en la classe de Paputs, a una d'un color determinat fumat. Hui, en la dita comarca, a pesar dels anys transcorreguts, se l'anomena, a esta varietat de papuda ahumada i de bec i ungles grogues, la Papuda Franciscana. En canvi a les papudes en general se les anomena Laudinas, i açò demostra que el frare Antonio Llaudis va ser qui va cultivar estes aus, abans que el naturalista Cavanilles". A continuació, Altamira ens diu: "Els estudis del pare Llaudis són certament molt rars, contenen tan sols unes quantes dades imprecises i insuficients".

El pare Txeca ens diu que Llaudis va ser superior del convent de Caudete (Albacete). Altres autors diuen que va ser abat d'un convent d'Ontinyent al voltant de 1740.

El naturalista valencià Antonio Cavanilles (1745-1804), en la seua Història Natural sobre la Flora i la Fauna del regne de València, ens parla de la Lladre o Paloma de la Casta i ens diu que té el cap més prolongat que les altres races, bec curt, tubèrculs de la mandíbula superior molt voluminosos i ulls sense membranes oculars. Esta colom, diu Cavanilles, l'empren a Madrid per a la diversió de caçar coloms de torres o perdudes, deixant els mascles sense femelles. Des del mes de novembre fins al mes de maig també s'empren a les femelles a qui se'ls priva de mascle perquè conquisten a altres. Curiosament no diu res quant a si esta colom era papuda.

Document important de la columbicultura espanyola, que data de 1759, són les Ordenances de la Cancelleria de Granada, titulades Ordenances que s'han de guardar en la diversió de coloms Laudinos, anomenats vulgarment Lladres. Estes ordenances consten de 21 apartats on es regula la pràctica del joc del femellege, esport que actualment practiquen els aficionats de la província de Cadis. No es mencionen les característiques morfològiques dels coloms amb què es practica esta diversió. En 1978 s'ha fet una actualització d'este reglament adequant-lo als temps actuals.

Hi ha un altre reglament de 1773 per a la ciutat de Múrcia per a la solta i femellege dels coloms Laudinos entesos per Colgueros. Tampoc es diu com eren estes coloms, ni quines figures o postures adoptaven durant els seus vols.

Rojas, Clements, ornitòleg (1777-1827) va nàixer en Titagua (València). Va ser alumne de Cavanilles. Va escriure el Nomenclàtor Ornitològic Espanyol i Llatí. Fa menció a la colom de casta i diu: "Els madrilenys distingixen els coloms lladres en:

Llis, Paputs i Gorgueros, segons el que ocupa i per major que en les altres castes. A més, el Gorguero té el parrup més abaix, el bec una miqueta més llarg que el paput, és més lladre que cap i l'únic al qual a València anomenen lladre." Més avall, i en el mateix foli, diu: "Gorguero Columba domesticavarietate del Gutturosa. Madrid."

Abundant sobre esta raça, Rafael Buch-Brage diu que el seu iaio (1845-1912) i son pare (1885-1912) els criaven en els seus temps. "Els que jo recorde de mon pare eren de cua plana, enorme pap penjat, cap fort, bec més prompte curt i ample, amb carúncules nasals blanques molt desenvolupades en ambdós mandíbules. Tenien solc vertical en el pap i dos més curts a un costat i a l'altre del coll. Els tenia en blau i en rosat. Eren uns cavallers en l'aire i mai picaven a la femella, mantenia el cap enlaire vigilant els moviments de la colom. La menció més antiga apareix en el manuscrit de Rojas Clements."

Cèsar Martínez, en el periòdic La Veu de Galícia de data 21 de setembre de 1933, ens diu: "De tots els nostres paputs els de més aptitud per al vol i els de major ràdio d'acció són els Murcians i Valencians. Els primers són més aguts, més llargs i estrets que els segons, a banda d'altres lleugeres diferències de cap i coll.

Els aficionats que utilitzen els paputs com a coloms lladres han creat un tipus que alça la cua i el cap una miqueta més del nivell o eix horitzontal de l'exemplar en vol. Diuen ells que té la propietat de no posar-se mai en lloc diferent del seu colomer quan perseguix o treballa a una coloma, amb la qual cosa no poden caure, al seu torn, en xarxes o trampes. Jo els he vist posar-se en teulades vinents al seu colomer en presència de l'amo que exaltava eixa propietat. Els he vist posar-se també en jaulones on hi havia coloms captives a prou distància del colomer dels paputs i no sols parar-se una vegada, sinó repetir les visites diverses vegades al dia en molts consecutius. També per afany de notorietat anomenen alguns a eixos paputs Corballos i fins Trencats. L'absurd qualificatiu per si mateix ens eximix del comentari. Seguixen en ràdio d'acció de vol a les anteriors altres races molt típiques: els Gorgueros, antiga raça de cap acarnerada, carúncules nasals desenvolupades i pap despenjat tant en vol com en l'estació de repòs, i els Rafeños (no rifenys, com alguns per error els anomenen), de cap convex, bec corb molt curt esquena ampla i en general de cos compacte."

Ramón Fontellés ens diu: "Els coloms que es volaven a finals del segle passat eren de nas molt gros; que després es van reemplaçar, allà per l'any 1910, pels paputs de menys nas que tenien més facilitat per al vol. Els coloms que a primer d'este segle volaven a València, Alacant i Múrcia eren: els Colgueros o Murcians, els Teixir-vos, Borcelanos o Marcheneros (amb estos tres noms se'l coneixia) i els Valencians o Paps. Als Colgueros li'ls estimava per la seua figura, eren de coll gran i llarga cua volta cap amunt en forma de teula invertida amb molt de pap i molt poc voladors. Els Marcheneros, al contrari, portaven la cua galta en forma de teula, el pap era redó, el vol pausat i solien distingir la colom perduda. Els Valencians o Paps eren coloms més remats, voladors i coneixedors de les coloms perdudes, a les quals tancaven amb molta gràcia. Eren molt caçadors. Déiem que eren coloms de l'amo per ser molt segurs i no entregar-se fàcilment en colomers aliens."

En 1958 Cèsar Deu Crespo, en la col·lecció Temes Espanyols, publica un treball que titula "La Paloma Esportiva". Diu: "Convé afirmar que els coloms paputs no existixen a Espanya, van quedar totalment extingides fa més de 20 anys. La desaparició d'estes obeïx o respon al resultat d'un procés de transformació dut a terme per organitzacions esportives ininterrompudament, per espai de més de 30 anys, per a crear amb la colom papuda l'actual colom esportiva que va ser creada amb ella i amb coloms d'altres varietats o races."

Afortunadament, para bé de la columbicultura del nostre país, els nostres coloms paputs de races no han desaparegut del tot i hui les podem contemplar en les exposicions que celebrem. Hem sabut mantindre el llegat que ens van deixar els nostres avantpassats i tenim l'obligació de conservar-lo per a les generacions futures.

En 1977 es van obrir les portes de la Federació Espanyola per als aficionats partidaris dels coloms de races. Des d'eixa data fins hui els èxits aconseguits són: Es van fundar societats per a estos coloms, es van fer els estàndards, se'ns van atorgar anelles de la sèrie X, llicència de tinença i vol, es van publicar normes, reglaments i articles sobre els nostres coloms. Es van efectuar exposicions, els nostres estàndards es van reconéixer a Europa i els coloms Espanyols tenen via lliure per a poder participar per dret propi en les exposicions d'altres països. Es creen clubs i societats a França, Holanda i Alemanya. En estos estan afiliats molts compatriotes nostres, els quals a l'emigrar a estos països que es van portar els seus coloms. Abans els estava vetat participar en elles per no tindre estàndards. En l'espai de temps transcorregut, hem fet moltes coses, unes bé i altres menys bé (de savis és rectificar). El nostre treball en el futur serà trobar les millors fórmules per a la reglamentació definitiva dels nostres coloms.

Per a acabar, convé recordar ací que la faceta principal dels nostres coloms ha de ser la del vol. Aprofitem els dots de seducció i conquista que posseïxen per a divertir-nos amb elles, igual que ho van fer els nostres avantpassats. Hui la Federació contempla en els seus reglaments el joc del femellege i de la solta de mascles en zel. Volem els nostres coloms. Fem-ho de forma honrada i correcta, sense trampa, controlats per les nostres societats. Respectem mútuament calendaris de vol perquè ambdós aficions puguem gaudir del meravellós espectacle del vol. Tinguem en compte que si ens dediquem a la cria i selecció dels coloms només en funció d'aconseguir les característiques morfològiques o fenotípiques, deixant de banda el vol, estem corrent el risc de convertir els nostres coloms en raça de fantasia que només ens serviran per a mostraries en les exposicions. Posem tot el nostre interés perquè açò mai succeïsca.
 

RAFAEL YUSTE LÓPEZ
Article cortsia de la Jabalcuza