A. E. Español

Història

Pàgina principal

Història

Directiva i Club

Plantilla

Horaris, resultats i classificacions

Tornar d´alt

L´equip de futbol, juntament amb l´associació, van nàixer poc abans de la Guerra Civil Espanyola, a la zona dels actuals barris de Sant Mateu i "La Sang" d´Alcoi. Com és lògic, i a causa de la guerra, va estar desaparegut durant uns anys, però cap a finals dels quaranta es va produir el ressorgiment de nombrosos clubs que estaven desapareguts per motius similars, com ara el Pista C.F., el C.D. Plana o Athlètic Bilbainista, i amb ells, va ressorgir també l´Espanyol.   

A ran d´açò, l´equip s´ha caracteritzat per la seua modèstia, és a dir, on altres equips han provat d´augmentar el seu "caché" jugant trofeus o lligues a nivell regional o nacional quan aconseguit bones campanyes; l´Español ha anat rodant durant els anys entre la primera i la segona divisió local, amb millor o pitjor sort, però sempre amb la dignitat i la honradesa d´un club modest.

Avui és un equip consolidat a la Segona Divisió, ja que amb el treball de diversos anys, i amb un recolzament de la cantera a la última campanya, ha fregat l´ascens a la Primera Divisió quedant en tercera posició (hi ascendixen dos) a la lliga i sent l´equip menys golejat.

A més, ha aconseguit arribar fins a la final del Trofeu "Relámpago", i guanyar les "24 Hores Esportives", completat amb aquestes grans actuacions en tots dos trofeus una temporada realment meritosa. 

Per a la pròxima temporada s´espera un dels equips punters de la categoria. Amb el projecte, la il·lusió i sobre tot la modèstia  per poder ascendir a la Primera Divisió amb companyerisme, esforç i treball. 

Com a anècdota sobre el club, és destacable una apreciació sobre el nom d´aquest. L´equip alcoià es va crear inspirat en el club català de l´Espanyol de Barcelona, actual campió de la Copa del Rei i militant a la Primera Divisió espanyola, segurament per les relacions Barcelona-Alcoi a la industrialització. Inspiració que es veu reflectida al nom, a l´escut i als colors dels equipatges.

Però a l´actualitat hi ha una diferència gramàtica. La “Ñ” d´Espanya, i és que inicialment tots dos clubs s´escrivien amb aquesta grafia, degut a la no-normalització de la llengua catalana i posteriorment al franquisme. Després d´aquesta època, el club barceloní va decidir al 1976 canviar el nom al català dient-li “Espanyol” (cosa lògica d´altra banda). Al nostre club no s´ha fet aquest canvi, principalment per simple economicitat i comoditat, ja que és un club de recursos limitats, i seria una empenta considerable fer el canvi a les federacions, a la premsa, i fins i tot als propis equipatges.

 Anècdota que donada des dels més remots inicis del nostre club, es manté intacta, fins i tot, durant més temps que al club “inspirador”, l´Espanyol (sense “Ñ” d´Espanya) de Barcelona.