TÈCNIQUES ORIENTALS MÉS POPULARS: SHIATSU
“En el Zen, resulta importantíssim tindre un bon mestre de qui aprendre. En Shiatsu, el pacient és el mestre... No es busca una malaltia concreta sinó que es tracta de comprendre el pacient tant psicològicament com físicament”. Shizuto Masunaga
DEFINICIÓ I ORIGEN:
COM A TERÀPIA ESTÀ INDICAT PER A:
Una teràpia corporal dins del sistema sanitari japonés. Literalment, el Shiatsu és “pressió amb els dits”, una teràpia manual d'origen japonés
Prové de dos arrels bàsiques
-
l'antic i profund sistema de la Medicina Tradicional Xina.
-
l'altra es basa en la rica tradició japonesa en la teoria i pràctica del massatge.
-
Problemes de columna vertebral: ciàtica, lumbàlgia, torticoli, artrosi, etc.
-
Patiments d'origen psicosomàtic com: insomni, nerviosisme, ansietat, al·lèrgies, hipertensió, migranyes, migranyes, etc.
-
Esquinços i traumatismes
-
Trastorns menstruals
-
Rigidesa i contractures musculars
-
Addicció: tabaquisme, etc
EFECTES DEL SHIATSU EN L'ORGANISME:
El logo que veiem representa la tècnica Iokai Meridian Shiatsu, iniciada per Masunaga Sensei.
-
Flexibilitza la pell.
-
Flexibilitza el sistema muscular.
-
Millora el sistema circulatori.
-
Facilita les funcions del sistema digestiu.
-
Millora el control del sistema endocrí.
-
Regula les funcions neuronals.
-
Ajuda a la recuperació de l'equilibri del sistema esquelètic.
EXERCICIS DE SHIATSU:
Kenbiki o tècnica de balanceig
Tècnica del ganivet
Estirada recta i diagonal
Tractament del meridià de bufeta
- les palmes de les mans després de la columna vertebral.
- realitzem un moviment cap arrere i avant.
- canviem les mans i les col·loquem just abans de la columna vertebral.
-
posició paral·lela al pacient.
-
la mà esquerra en el sacre del receptor, i la mà dreta en forma de ganivet.
-
la mà del sacre fa el balanceig mentres que l'altra pressiona la musculatura.
-
ha de fer-se a un costat i a l'altre de la columna.
-
el sentit és de dalt cap avall i es repetix diverses vegades.
-
posició perpendicular al pacient.
-
mà esquerra entre els dos omòplats i la mà dreta sobre el sacre.
-
amb l'exhalació del receptor realitzem l'estirada deixant el pes del nostre cos cap avant separant les mans.
-
les mans es col·loquen en l'omòplat més llunyà i el gluti més pròxim per a després fer-ho sobre l'altra diagonal.
-
Començant en la part superior de l'esquena exercim pressió en cada tsubo (punt de pressió) amb i intentant coincidir amb l'espiració del receptor.
-
Després ho farem amb la segona branca del meridià que es troba a dos dits a un costat i a l'altre de la primera branca
