|
Les infusions o tisanes són begudes a base d'herbes, que es fabriquen
deixant determinats vegetals en aigua, generalment calent, perquè les
substàncies aromàtiques i/o medicinals de la planta passen al líquid.
Algunes han
de bullir com la camamilla o la marialluïsa. Altres han de fer-se amb aigua
a menor temperatura com el te.
|
-
Camamilla:
És una de les infusions més empleades en el món, ja siga com beguda o
aplicant-la directament sobre la part afectada. Des de temps antics, els
mexicans han emprat esta herba per a tractar els trastorns digestius
lleus, com a diarrea, gastritis, indigestió o còlics, quelcom que en
l'actualitat també és comú en la nostra cultura. Així mateix, és freqüent
emprar-la per a irritacions o inflamacions oculars, per a la qual cosa és
necessari coure-la i deixar-la refredar. Altres usos fan referència a les
afeccions respiratòries (refredats, tos, asma, etc.), per a netejar
ferides superficials o tractar l'acne.
-
Poliol-menta:
esta herba és una de les més empleades en forma d'infusió, ja que
proporciona propietats antiespasmòdiques, antisèptiques, així com per a
reduir la flatulència, i ajuda a realitzar digestions pesades. La seua
principal finalitat és la d'optimitzar les funcions digestives. A més,
s'empra per a refredats i tos.
-
Te:
una de les infusions predominants en la nostra cultura és el te, realitzat
amb els fulls de la planta que porta el seu mateix nom i que té capacitat
estimulant, semblant a la del café, encara que no danya l'estómec, sinó
que ajuda a què este realitze les seues funcions. Cal ressaltar les seues
propietats diürètiques, així com per a millorar la visió i la capacitat
d'atenció.
-
Til·ler:
A causa de les seues capacitats sedants és freqüent emprar-la com a
tranquil·litzant, per a calmar l'estat nerviós. A més, ajuda a realitzar
la digestió i a dormir amb facilitat. Encara que eixa és la seua principal
funció també s'empra per a reduir els problemes coronaris i arterials,
així com per a còlics i reducció de les irregularitats menstruals.
-
Valeriana:
Igual que la til·la, esta herba, administrada amb precuación, actua contra
el nerviosisme, com a sedant i relaxant. No obstant, si no es cuida la
proporció del consum pot donar lloc a l'excessiva sedació del sistema
nerviós, així com al retard de la circulació i el descens de la pressió
arterial.
-
Menta:
hi ha prop de 30 varietats d'esta herba, encara que les més utilitzades
són la Menta (Peppermint o Mentha Piperita) i Menta Verda (Spearmint o
Mentha Spicata). En gastronomia, s'empra per a condimentar tot tipus de
guisats, així com per a aromatitzar postres i, sobretot, per a produir
licors. Es pot adquirir seca, fresca o en oli, encara que convé saber que
sempre es troba molt concentrada.
-
Anís Verd:
des de l'era antiga, esta herba s'ha emprat amb fins màgics, així com pel
seu bon aroma, que proporcionava un alé fresc al mastegar-la. Les seues
propietats expectorants, com a tònic estomacal i digestiu fan d'ella una
de les plantes medicinals més empleades. Així mateix, té la propietat de
regular les funcions menstruals, així com d'alleujar la flatulència. Esta
beguda és de gran utilitat com digestiu.
-
Romer:
el romer és una planta de color verd platejat que ha sigut empleada des de
l'antiguitat amb fins curatius del sistema nerviós i que, a més, ha sigut
apreciada al llarg de la història pel seu persistent bon olor, paregut al
de la llima i al del pi. El seu ocupació és molt comuna per a la
fabricació de cosmètics, així com per a cuinar ensalades, carns o caldos.
Els experts asseguren que el seu aroma té la capacitat de reforçar la
memòria i de millorar la circulació.
|