uN PoC De HiSTòRia

La paraula fotografia prové dels vocables grecs “photo” que vol dir llum i “graphia” que vol dir escriure. Així,  podem definir fotografia com un mitjà tècnic de representació icònica que permet controlar , fixar i reproduir el efecte que el llum produeix sobre substàncies químiques amb la fi d’obtenir imatges automàtiques.

Existeixen moltes substàncies sensibles al llum. Algunes ja eren conegudes i utilitzades pels alquimistes de l’Edat Mitjana, com la plata còrnia. Amb el pas del temps es van descobrir noves substàncies químiques sensibles al llum, capaces de formar imatges a partir de l’acció d’aquest.

Johann H. Schulze a l’any 1727  va descobrir la possibilitat de crear imatges a partir de l’acció  del llum solar sobre una substància sensible que va obtenir d’impregnar un paper en cal i nitrat de plata, i exposar-lo al sol sobre un altre paper dibuixat a mà. D’aquesta forma apareixia sobre el primer paper el mateix dibuix.

En 1824, Nicéphore Niepce va unir els dos mètodes anteriors: la camera obscura i la utilització de material fotosensible. El resultat va ser l’obtenció d’una imatge coneguda amb el nom de heliografia. No obstant això, les imatges obtingudes distaven de ser aprofitables: la seua qualitat era baixa i a més a més, el temps d’exposició necessari era  molt llarg (vàries hores). La imatge fotogràfica més antiga que es conserva es una vista realitzada des d’una finestra de l’estudi de Niepce, datada en 1826.

Louis Daguerre es va associar en Niepce, i junts van aconseguir un nou sistema anomenat daguerreotip (1838) que millorava molt la qualitat de les imatges obtingudes. El resultat era una imatge positiva de molt bona qualitat, sense possibilitat de còpia.

A l’any 1840, l’anglès W. Henry Fox Talbot va desenvolupar un nou sistema anomenat calotip. Autèntics negatius que es positivaven en contacte amb el paper i que donava la possibilitat d’obtindre un nombre il·limitat de còpies de cada negatiu. Superava al calotip en vistositat. Apareix aleshores la tècnica del revelat, que permet fer exposicions de tan sols uns segons.

A l'any 1870, investigadors com Bennet, Gaudin o Maddox van contribuir al desenvolupament d’un nou sistema de plaques capaces de treballar en sec. L’anomenada placa seca va consistir en una làmina de vidre recoberta amb una emulsió de gelatina i sales de plata. Des d’eix moment, la gelatina i la gelatina de plata són una combinació immutable.

En 1884, el nord-americà George Eastman va inventar la pel·lícula en rodet. Novetat que va suposar una vertadera revolució fotogràfica sobretot quan a l’any 1888 Eastman va presentar també la primera camera portàtil, la Kodak. Aquesta camera es va posar a la venta ja carregada i es tornava al laboratori per al seu revelat. S’imposen aleshores les companyies de fabricació i processat de material fotogràfic.

Charles Cros i Louis Ducos du Hauron van descobrir la imatge en color per separat a l’any 1869. No obstant això, aquest invent va ser explotat pels germans Lumière, que a l’any 1908 van comercialitzar l’anomenadaplaca autocroma, que va contindre els tres colors en una sola placa. Aquest sistema, complex i d’elevat preu, va estar en el mercat fins l’aparició de les actuals pel·lícules en color.

El revelat instantani va ser la següent revolució fotogràfica a l’any 1947. La seua invenció va vindre de la mà d’Edwin H. Land. També el sistema Polaroid va ser una novetat, va posar la possibilitat de tindre una imatge fotogràfica instants després d’haver-la captat.