Gimnàstica Rítmica
| Qué es |
| Historia |
| Modalitats i elements |
| JJ.OO Gimnàstes Espanyoles |
| Enllaços Interesants |
Com ja hem introduït abans, en l'any 1963, a Budapest es va organitzar el primer Campionat Mundial de Gimnàstica Rítmica. Uns anys més tard, en 1975, es va formar la Comissió Tècnica de la Gimnàstica Rítmica, en un intent de posar orde en les regles i en la forma de valorar les actuacions de les gimnastes. I es va convertir en un esport olímpic en 1984 a Los Angeles, Califòrnia.
Certament la gimnàstica artística i la gimnàstica rítmica gaudixen de gran popularitat a causa de l'agilitat, flexibilitat, coordinació i força que requereixen els seus practicants per a exercir els diferents elements.
Les gimnastes s’exposen a uns jurats per ser puntuades i avaluades per decidir quina serà la millor de la competició, segons aparells utilitzats. O faran, com hem dit, sobre el tapet i si ixen d’ell seran penalitzades. Hi ha tres tipus de jutges, uns anomenats de línia que marcaran si les gimnastes ixen dels límits del tapet. I uns altres; jutges de composició que es subdivideixen en dos, els que avaluen el numero i valor de les dificultats, amb una puntuació màxima de 10 punts i els que avaluen el ritme i la coreografia, també amb puntuació màxima de 10 punts. I per últim el jutges d’execució que avaluen l’execució, la tècnica i comptabilitzen els defectes.
Les gimnastes poden competir individualment fent tres rutines diferents amb tres aparells diferents, i de les tres notes es trau la mitjana. En quant als grups, solen ser de cinc o sis gimnastes i quasi sempre solen ser de 2 pilotes y tres aros o tot cintes. També realitzen dues rutines i la nota final es la mitja.
Possibles lesions
Contractura de bessó. Deguda a la contínua flexió plantar (relleve). Es produïxen principalment en èpoques d'alta intensitat de treball. El dolor apareix al flexionar el peu, al botar o a la simple palpació
Contractura d'esquena. Sol deure's a la fatiga muscular. Este cansament unit a un moviment explosiu fa que el múscul es contraga com a mecanisme de defensa. La contractura afecta sobretot la musculatura paravertebral, al trapezi i al piramidal.
Esquinç de turmell . Sorgix quan el peu és forçat en un moviment extrem. L'esportista nota un dolor agut en el turmell junt amb una inflamació instantània. El dolor augmenta al caminar i a la palpació.
La gimnàstica rítmica espanyola en els jocs olímpics ha tingut una modesta representació tant en gimnastes classificades com en grups, ja que la majoria de les voltes han estat liderats i representats per gimnastes dels països de l’est; Russa, Lituània, Ucraïna, Romania, Bulgària, gimnastes amb grans noms i molt reconegudes mundialment. Així i tot Espanya ha aconseguit crear-se el seu propi espai dins de la competició, guanyar i estar present en totes les competicions mundials i jocs olímpics.
JJ.OO Barcelona ‘92
Van ser uns dels millors jocs olimpics per a tots els deports en generals, ja que va ser uns dels anys que mes medalles s’han endut els esportistes espanyols. Entre ells també destaquem la participació de la gimnàstica rítmica.
Fins ara pareix molt complicat imitar i emular a la plata aconseguida a Barcelona per Carolina Pascual en el concurs individual, únic metall espanyol en esta disciplina en la categoria de individual.
En
els jocs olímpics de
Atlanta 1996
la selecció espanyola molt més preparada, és presentaba en la categoria
individual amb el debut de
Almudena Cid,
la qual va acabar novena en la classificació final. Pero l’equip espanyol
presentat en grup va aconseguir l’or olímpic. Les gimnastes van ser:
Marta Baldo;
Nuria Cabanillas; Estela Giménez; Lorena Guréndez; Tania Lamarca; Estíbaliz
Martínez..
Desprès de l’or olímpics, en els jocs olímpics de Sydney 2000 però l’equip espanyol ni tan sols es va poder classificar en la final per equips on defendrien el títol, va ser una de les majors decepcions de la gimnàstica en els últims anys. A part d’açò en la competició individual si hi havia representant espanyola, repetia Almudena Cid, que repetiria lloc, novena en la final.
Almudena Cid Torrat
NAIXEMENT 15-06-1980, Vitòria
ALTURA I PES1,68 m. / 47 kg.
ESPECIALITAT Pilota
CLUB Independent
JJOO Atlanta 1996 - Sidney 2000- Atenes 2004
PALMARÉS
§ Sexta en la modalitat de cércol en el Mundial de Madrid de 2001, novena en la general
§ Quarta classificada en el Mundial d'Akita (Japó) de 2001 en cércol, pilota i maces
§ Quinta classificada en el Campionat d'Europa de 2000, a Saragossa, en cércol. Octava en la general
§ Nové lloc a Sidney 2000, en la general
§ Novena classificada en la general en els Jocs Olímpics d'Atlanta 96
§ Octava classificada en la general en els Jocs Olimpics d’Atenes 04
L'Experiència
Amb deu anys de treball en l'equip nacional a les seues esquenes, Almudena Cid ha tingut en la prova individual el repte de colar-se, per tercera vegada consecutiva, en la final olímpica.
La gimnasta vitoriana Almudena Cid ha aconseguit el seu somni amb la seua 'històrica' tercera participació en uns Jocs Olímpics aconseguint el diploma olímpic.
L'espanyola, de
24 anys, ha fer història en la gimnàstica actual, convertint-se en la
primera gimnasta que aconseguix disputar tres finals de Jocs Olímpics. El
seu debut va ser en Atlanta'96, on va acabar novena, ja que va repetir
quatre anys a Sydney'00.
L’Única representant espanyola, Almudena va aconseguir la seua classificació
per a la cita olímpica d'Atenes.
La vitoriana va aconseguir tornar a entrar en la final i aconseguir el diploma olímpic, que tant i sempre havia desitgat, sent, a més, l'única finalistas en tres olimpiades conssecutives.