LA POBLACIÓ
En aquesta població trobem vestigis de antics pobles. Els més antics que s’han trobat són coves amb vaixelles i utensilis ibers, com la cova “del Naixement” o “dels Confits”. Però amb l’arribada dels romans tot canvia i es produeix la romanització del territori, passant molt prop d’aquesta la Via Augusta.
Molt distint és l’època de l’ocupació musulmana, on el poble estava format per una alqueria amb una torre defensiva. La conquesta de Jaume I sobre el 1244 de la Alcudiola, nom pel que es coneixia antigament, la va integrar al món cristià i va ser donada a Sancho López de Suica, entre altres. Després, al 1353 va ser venuda una tercera part a Berenguer de Llombay i al 1432 a Eduard Escrivà, però sempre sota la influència de Xàtiva. Una nova etapa s’obrí amb l’arribada dels Crespí de Valldaura, posteriors comtes d’Orgaz, que es convertiren en senyors del lloc i que rivalitzarien amb Xàtiva per qüestions de rec.
Al 1609 son expulsats els moriscos, que continuaven vivint segons els seus costums malgrat la reconquesta cristiana. Açò provoca una despoblació, però que pareix no ser massa greu i que prompte s’ocupà per habitants de localitats properes.
L’Alcúdia de Crespins ha sigut, històricament, un poble imminentment agrícola. Fins l’arribada del ferrocarril de la línia València-Almansa en 1857, tan sols la fabricació de rajoles, teules i càntars tenien un caràcter artesà-industrial.
Amb la construcció de l’estació de tren i aprofitant l’abundància d’aigua i l’existència de favorables rutes de comunicació amb les comarques veïnes, la industria i el comerç passaren a ocupar un lloc cada volta més rellevant: ceràmica i material de construcció, elaboració d’oli, alcohol i farines; serretelles, tints, magatzems d’alls i taronges, tallers, transports i especialment activitats relacionades amb els distints processos de la activitat tèxtil.
El tren propicià també la millora de la comunicació amb la Vall d’Albaida i la Canal de Navarrès (mitjançant la construcció de carreteres), i va ocasionar un fort increment demogràfic ja que el padró municipal que no superava els 750 habitants en 1850, passa a tenir 1398 habitants en 1900, 2202 en 1950 i 4013 en 1975. Però, la activitat agrícola anà descendent fins a l’actualitat, que ha quedat com una activitat secundària o inclús marginal.